LA HUELGA DE TRANVIAS DE 1951

La huelga de tranvías de 1951 fue el primer movimiento de protesta seguido masivamente en Barcelona durante el franquismo. Consistió en un boicot a los tranvías como protesta por el incremento de las tarifas (de 0,50 ptas. a 0,70 pts. el billete ordinario). Una vez conseguida la retirada del aumento, el movimiento derivó en huelga general. De hecho, más allá de las circunstancias concretas que lo motivaron, fue la expresión de un sentimiento de rechazo de la población por la política económica del régimen, que se concretaba en racionamientos, restricciones de electricidad, aumento de precios, disminución de la capacidad adquisitiva de las clases populares, etc.

Reproducimos dos de las diversas octavillas que se repartieron durante la huelga:

Barceloní:

Si ets un bon ciutadà, a partir del día 1 de març i fins que no s’igualin les tarifes de la Companya de Tramvies amb les de la capital d’Espanya (0,40 pessetes segons pots llegir a La Vanguardia del día 28/1/51 pàg. 3, crònica de Madrid):

Trasllada’t a peu a les teves ocupacions habituals.

En el teu propi benefici, i al més ràpidament possible, fes cuatre còpies d’aquesta cadena i envia-les a quatre amics diferents.

Si vols ésser un ciutadà d’honor, fesne vuit més.

Espanya una?

Doncs per a tots igual.

 

Barceloní!

Les autoritas han donat a la Companya de Tramvies tot el seu recolzament. Han col.locat la policia sota el comandament dels explotadors de Barcelona, encarregant-li que reprimeixi amb mà dura la nostra protesta.

Fins aquí podíem arribar!

Ciutadà: prossegueix amb tenacitat el boicot, no pugis al tramvia fins que hi hagi una rebaixa de tarifes.

Fèlix Fanés La vaga de tramvies del 1951